Massa vídeos a la premsa digital?

Un debat obert a la Internet periodística: molts vídeos …o pocs vídeos però bons? La consulta de notícies a la premsa digital és un fenomen sovint compulsiu, marcat per la pressa i l’exigència d’immediatesa en la informació, i rapidesa en la consulta.
Aquí ve la pregunta:
- Poden dedicar els lectors tres minuts (o cinc, o set…) a visionar una vídeo-notícia que, en text escrit, estaria llegida en menys de 30 segons?
La resposta semblaria afirmativa quan el vídeo aporta imatges prou rellevants que en justifiquin la publicació. Fins aquí d’acord.
Però què passa quan les imatges -com passa en tantes i tantes notícies- són un simple acompanyament de l’àudio i no expliquen gaire res per elles soles?
Fins ara, Internet no ha arribat a la pantalla del televisor de forma massiva, i la seva consulta, per tant, és a la pantalla de l’ordinador. I en aquest entorn, la premura de temps sol ser determinant.
Acompanyar el vídeo amb un text resumit de la notícia és una opció. Vàlida, però que pot fer més carregosa la captació del conjunt de la notícia.
Hi ha qui opinarà que quanta més informació millor. Pel broc gros. I que sigui l’audiència qui elegeixi el que vol, en funció de l’interès que li despertin els titulars. No ho sabem. No està tan clar.
Com que és la gent -i no pas els periodistes- qui construeix la “seva” Internet dia a dia, nosaltres estarem molt atents a les actituds de la gent davant dels vídeos.

La saturació d’informació causa desinformació

En aparença, Internet és una font inesgotable d’informació. A la pràctica, per aquells que no tenen el temps o l’agilitat suficient per a navegar amb fluïdesa, els representa, bàsicament, desinformació. Desinformació precisament per manca d’accés a la informació que els interessa.

Qualsevol mitjà digital compta amb hemeroteques de fàcil consulta, una quantitat important de material nou cada dia… o així hauria de ser, ja que, precisament, Internet aporta una immediatesa i un canal molt més ràpid, eficient i potent, versàtil en resum, que altres mitjans tradicionals com la televisió, la ràdio o la premsa escrita.

Però a l’hora de la veritat, ens trobem que no sabem com arribar a tota aquesta informació. Els fils RSS són una opció, però… heu intentat seguir-ne més de 20? Ara, alguns mitjans, entre ells en període de proves alguna de les capçaleres del Grup Nació Digital, mostren els seus titulars a Twitter. Però si no ho consultem cada 10 minuts, segurament perdrem moltíssimes actualitzacions.

És un fet que la cultura d’ús d’Internet ha d’anar evolucionant, i que tant els consumidors d’informació com els propis mitjans hem d’aprendre, a poc a poc, a entendre’ns i fer-nos entendre, a arribar a la informació i a posar-la en llocs on sigui evident que s’hi pot trobar. 

Mentrestant, però, la gran quantitat de presumptes mitjans, de blocs, de diaris “originals” i, òbviament, de mitjans que busquen ”fets diferencials”, fan que no s’estableixi una forma estandaritzada per fer més fàcil el seguiment dels continguts de forma transversal pels lectors. Així doncs, mentre tots descobrim què podem fer i com ho podem fer, haurem de seguir aprenent a informar-nos amb el què tenim, que és una gran quantitat d’informació, segmentada, però actualitzada a l’instant en què succeeixen els fets, i tractada amb un gran ventall de possibles mirades, des de les opinions personals d’un bloc fins al treball periodístic dels mitjans digitals.

Això si, tot i les dificultats, les opcions que tenim a la xarxa no són menyspreables, i cal que en prenguem consciència: la comoditat no neix per si sola; tots hi hem de col·laborar.

Periodisme i terrorisme informatiu

Telecinco diu textualment:

“Contra la piratería

En los últimos años, el desarrollo de las nuevas tecnologías y la facilidad de acceso a programas y sites de intercambio de archivos y publicación de contenidos on-line han hecho posible que cualquier persona con un ordenador doméstico pueda descargar material sujeto a derechos de autor. Con el convencimiento de que este tipo de descargas constituyen un delito, Telecinco dedica su campaña de marzo de “12 meses, 12 causas” a luchar “Contra la piratería”. “

Telecinco sembla estar convençuda que la descàrrega de continguts és un delicte. És com si qui determina si un fet és o no legal deixéssin de ser els jutges, o la fiscalia, i fossin els periodistes desinformats.

Pels que no ho saben, compartir a internet programes, pel·lícules, música, i altre tipus de material sense ànim de lucre no és un delicte; en tot cas, i com recorda una de les sentencies, podria arribar a ser un il·licit civil al poder-se considerar una comunicació pública. Però mai un delicte.

Així doncs, els ‘12 meses 12 causas’ són, en aquest cas, 12 mesos, 11 causes i 1 gran mentida manipuladora.

Amb què ens diferenciem?

La dificultat d’entendre el nostre factor diferencial com a grup de comunicació és la clau per continuar avançant com fins ara. El panorama d’empreses editores i de grups de comunicació està realment mogut. En aquesta situació és necessari reflexionar les coses que sabem fer, amb les que som realment bons. Necessitem el punt de vista intern, captar l’opinió de tots nosaltres i apuntalar bé aquest coneixement que ens ha portat a ser el que de moment som.

Com podem coordinar tota aquesta informació per convertir-la en coneixement?

Fotografia: Peek a Bo Llicència Creative Commons.

La Catosfera no és un element d’exclusió

“La catosfera és un sentiment”. Així em definia Marc Vidal, aquest vespre, en el decurs d’un sopar amb blocaires i internautes gironins, la seva opinió de la catosfera. Tenia molt clar, però, que aquesta afirmació li durà algun mal de cap. Des d’aqui, però, vull donar-li suport, perquè amb això, Vidal referma que la Catosfera és un mecanisme d’inclusió: no pas d’exclusió, com alguns volen fer-ho veure.

He publicat al meu bloc un petit resum de la reunió dels primers “girosfèrics”.

i tant a favor… (que bufa el vent)

Primer de tot ja hi han els resultats de la 10 enquesta als usuaris d’Internet de la AIMC.

A través de Adslzone podem veure llistat de centrals de Telefónica a Catalunya que tindran infraestructura FTTH ( fibra òptica fins a la porta de casa). Oferiran 30Mb de baixada i 1Mb de pujada. I en un període de temps no gaire gran els 100Mb simètrics. Ja hi han els primer anàlisis d’usuaris.

 Tindran sentit els digitals com els entenem fins ara (translació paper-pantalla) amb les possibilitats que obren aquestes velocitats?

El vent bufa a favor dels mitjans digitals

Les diferents trobades que hem tingut aquests dies amb empreses i responsables de departaments de comunicació i màrqueting constaten que el vent bufa a favor de la comunicació digital. La comparació d’ara amb fa un any enrere fa vertigen (avui mateix n’hem tingut una prova). El que deia, que el vent bufa a favor… d’entrada per tema de costos però, t’adones que el domini del llenguatge digital s’ha anat estenent i el que el llenguatge porta implícit. Cada vegada es valora més la capacitat de mesurar que permet el canal digital enfront d’altres canals de comunicació; la capacitat d’interacció i les possibilitats que el vídeo a la xarxa va adquirint com a suport publicitari i més si és amb aportació de continguts o sia, amb valor afegit. Em pregunto si davant la crisi inevitable dels models tradicionals de periodisme en paper (difusió, distribució, diferenciació, temporalitat, interacció…) pot haver-hi mercat publicitari que es refugia a la xarxa (definitivament)?

Les fotos dels fans acabaran amb els fotògrafs professionals?

L’amic Àlex Gutiérrez reflexiona a C21 sobre l’ocupació que els fotògrafs afeccionats estan fent de l’espai fins ara reservat als professionals, gràcies a la popularització de la tecnologia. Un exemple: els concerts. Article: “Crisi del fotògraf testimoni”. http://www.comunicacio21.com/textecomplet.asp?id_texte=9551

Entrevista directora Avui.cat

Interessant l’entrevista amb Sílvia Barroso, la nova directora de l’Avui.cat, publicada a Tribuna Catalana. Destaquem-ne una curiositat: l’edició digital creix molt, però esperen que això els serveixi per vendre i cobrar més diaris de paper. http://www.tribuna.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=85538

Comunicació

Entenc que el bloc ens ha de servir a tots per relacionar-nos més (cap a fora i també, cap a dins). Ara que comença  a caminar (el bloc) a veure si som capaços entre tots de trobar el to adequat i d’explicar i compartir coneixement. Jordi Font