Els mossos i l’ètica del vostè

Fa uns mesos, un dissabte a les onze del matí, circulava amb cotxe en direcció a Sant Joan de les Abadesses. Quan me’n vaig adonar portava un vehicle al darrera pràcticament a tocar del meu. Seguidament vaig escoltar una sirena. Vaig mirar pel retrovisor i no vaig veure cap ambulància, ni cotxe de bombers ni de policia, però la sirena seguia enganxada a la meva trompa d’eustaqui.

Vaig fer un centenar de metres més i finalment vaig aturar-me al voral de la carretera. El cotxe que em seguia també es va aturar. De dins en va sortir un mosso uniformat, bastant disgustat perquè no m’havia aturat de seguida que havia posat en marxa la seva eina de contaminació acústica. Vaig intentar de fer-li veure que el seu cotxe no portava cap element identificatiu, i ni tan sols duia un llum a sobre el sostre o una sirena que l’identifiqués com l’autor d’aquell soroll horrorós.

L’home, com és habitual no estava per discussions, i la seva actitud a la defensiva anava acompanyada per un menyspreu evident al diàleg. Semblava que jo li fes fàstic, però curiosament em tractava de vostè. Va anunciar-me que havia de posar-me una denúncia per no portar el cinturó, tot i que jo el duia posat (també puc reconèixer que vaig cordar-me’l quan em vaig aturar, però no ho penso fer).

La veritat és que em podia haver multat per qualsevol altra raó, per no haver-me mocat bé aquell matí, per estar escoltant un disc dels Skorbuto on es cagaven en la policia, o per portar una ressaca del setze. Però com que aquests detalls no estan tipificats, i no portar el cinturó si (de fet tots ells revesteixen la mateixa perillositat), i va preferir clavar-me 100 euros mentre complia cegament amb la seva obligació. Com que ja m’he trobat amb altres exemplars de mosso d’esquadra, vaig abstindrem de fer comentaris sarcàstics, ni tan sols mitjanament irònics. Vaig fer bondat com un català assenyat i vaig esperar que hagués redactat el formulari de la multa, que prou feina tenia, pobre. Quan va acabar em va entregar dues còpies, una en català i una altra en castellà. A tall informatiu vaig demanar-li si les havia de guardar totes dues o amb una era suficient. Ell em va contestar que en podia fer el què volgués, fins i tot llençar-les si volia. Pel cul les hi hagués posat si la meva condició física pogués compatir amb un esgarrapamultes uniformat.

Més que els diners de la multa (100 euros es poden gastar en una nit de cubates) el què em va emprenyar més va ser la prepotència, l’actitud agressiva (ja des del moment en què conduïa a un pam del meu cotxe), l’educació esbiaixada que han donat a aquests agents i que sembla que només consisteixi en tractar de vostè a l’interlocutor per agredir-lo en l’ètica, en les formes i fins i tot en el verb. Per tot plegat no m’estranya que tot sovint trobem a individus que diguin trobar a faltar a la guàrdia civil. No en va es tracta d’una evolució de la mateixa tipologia d’individus, amb l’agreujant que cada  vegada s’estan ampliant més els supòsits pels quals ens poden sancionar, i el número de mossos que volten pels nostres pobles.

I a més com que als civils no els veiem, ens estalviem de patir-los. O sigui, que jo preferiria que em tractessin de tu, però que si m’aturen com a mínim no intentin provocar una baralla, perquè en definitiva no deixen de ser funcionaris que haurien de treballar per nosaltres i no contra nosaltres. Si volen trobar a conductor posant en perill la circulació, només cal que es fixin en tots els què no saben ni com s’utilitzen els intermitents. Clar que molts cotxes dels mosso tampoc els posen. I els què el porten, normalment tampoc es posen el cinturó de seguretat. Donant exemple, si senyor!!!!